| Resum: |
|
El ponent és llicenciat en Ciències de la Informació i exerceix de periodista, reporter de TV3 al Proper Orient i té llibres i articles especialitzats en aquest tema.
Explica breument l'origen dels conflictes de l'Orient Mitjà a començaments del segle XX. El conflicte entre l'Imperi Otomà i els pobles à rabs i Occident, amb Anglaterra i França com a potències colonials que volen i reorganitzen aquells territoris i ho fan amb fronteres convencionals que donaran lloc a continuats conflictes.
S'afegeix que el 60% de l'energia mundial es genera a l'Orient.
El tema d'avui el centra en el conflicte entre Palestina i Israel, que comença amb el naixement de l'estat d'Israel i el 15 de maig del 2017 en va fer 70 anys.
Els brità nics colonitzen palestina al 1918 i després de la 2ઠGuerra Mundial hi ha la gran migració dels jueus .
El problema es crea: Dos pobles que es barallen per una mateixa terra. Palestins i jueus aspiren a tenir un estat.
Per encà rrec d'Anglaterra la ONU fa un pla de partició i es tracen unes fronteres.
Galilea, Cisjordà nia i Gaza pels palestins, representa un 45% del territori. La resta pels jueus que és un 55%. Hi ha, en aquell moment, 1.400.000 palestins i 600.000 jueus. Els palestins no ho accepten.
En la guerra del 1948 els jueus guanyen i passen a tenir el 75% del territori i els palestins el 25% amb Cisjordà nia i Gaza. Molts palestins han de fugir, desapareixen 400 pobles. Uns fugen a altres països i altres a Cisjordà nia.
A l'any 1967 hi ha una nova guerra, Israel entra en territori Sirià (alts del Golan) i en altres terres.
A partir del 1967, la ONU diu que Israel s'ha de retirar de Cisjordà nia, Gaza i Jerusalem però els israelians el que fan es fer assentaments en aquests territoris. D'aquesta manera van trencant territorialment el territori palestí i el van aïllant interna i externament. El fraccionen.
A partir del 1968 continua la colonització. Al 1977 guanya la dreta sionista i té com a actuació no retirar-se mai dels territoris guanyats al 1948 i al 1968. Fan acte de presència en pobles, territori agrícola, carreteres... fent una xarxa ocupada que trenca, aïlla i talla els territoris palestins.
La població jueva augmenta i fan pressió demogrà fica.
El lideratge palestí no encerta les estratègies. Militarment està en inferioritat, la lluita armada interior és un fracà s i té un lideratge incompetent. A l'any 1987 sorgeix la Intifada, revolta popular no armada. Volen negociar. Yasser Arafat ha de reconèixer l'estat d'Israel. Palestina té Israel com a enemic exterior i la corrupció com a enemic interior. Accedeixen a negociar i el que volen és viure costat a costat amb Israel i aconsegueixen petites autonomies. Però Israel té molt controlat el territori i els palestins queden aïllats en petites illes de territori envoltades pel control israelià .
Al juliol del 2000 tornen a negociar al Camp David. És quan més lluny arriben les negociacions (Arafat-Clinton) però no prosperen i comença la 2ઠIntifada. Sharon és la línia dura de la dreta israeliana. S'alternen els atemptats palestins i els assentaments jueus.
Ara hi ha més de 700 punts de control israelià a les carreteres que dificulten la mobilitat dels palestins.
Gaza és avui un camp de refugiats i és una zona emmurallada on hi ha 2.000.000 de palestins dels que un 60% depèn de l'ajuda humanità ria. A Cisjordà nia hi ha 2.500.000 palestins i un “cert†benestar.
Els jueus amb assentaments urbans van guanyant barris dels palestins a Jerusalem.
Israel està imposant la seva tesis amb un mur de formigó de 400 Km i 7m d'alt. Conviuen dos ètnies diferents, amb dos sistemes polítics diferents i dos legislacions. Un 20% de ciutadans israelians són palestins. Els jueus tenen dret a vot, els palestins no ( són ciutadans de 2àª).
Aquesta situació a llarg termini no pot aguantar.
Hi ha solució?
-Crear dos estats?
-S'han fet propostes teòriques (2003) de manera que Palestina tingués continuïtat entre Gaza i Cisjordà nia
-Els palestins ara estan perdent en el conflicte però a llarg termini els jueus tenen un problema. Hi ha partidaris de fer un país democrà tic amb els dos pobles convivint.
-El que es discuteix és si Israel s'ha de retirar dels territoris ocupats.
Conclou:
Ni un ni altres desapareixeran i hauran de conviure i compartir.
Els acords duradors són quan tots hi guanyen i no hi ha perdedor. Encara que tots perdin en alguns aspectes.
En el torn de preguntes es plantegen alguns temes:
-Per què es toleren els assentaments?
R- El món es regeix pel poder no per la justícia.
-Per què la presència dels jueus?
R- Per cultura, per dominar Occident a Orient, pel sentiment de culpa d'Europa per l'holocaust.
-És important el factor religiós?
R- En té molta, n'hi ha que diuen que no. Si que sorgeix quan hi ha conflictes polítics i territorials.
I acaba dient que la solució va per molt llarg.
|
