| Resum: |
|
Gaia és una missió de l'Agència Espacial Europea (ESA). El seu objectiu és conèixer l'origen i l'evolució de la nostra galà xia. Per fer-ho, Gaia obtindrà un mapa 3D molt precís de mil milions d'estrelles i, grà cies a Gaia, es pot respondre a preguntes sobre com es va formar la galà xia, quina forma té, el paper de la matèria fosca a l'Univers o com evolucionen les estrelles.
Un projecte anterior va ser Hipparcos que va funcionar 4 anys obtenint dades d'altíssima qualitat des del 1989 al 1993. És van obtenir els catà legs Hipparcos i Tycho. Ara, però, s'ha pogut anar més enllà amb Gaia: s'han fet catà legs de totes les estrelles que hi havien en aquesta bombolla. La precisió de Gaia fa que els catà legs evolucionin i que una estrella estigui separada d'una altra. Podríem distingir un ull d'un home a la lluna i es veuen tots els canvis que hi ha per petitons que siguin. En un segon mapa apareixen els colors, on una estrella és més vermella que una altra i entre elles hi ha un polsim. Distingim els Núvols de Magallanes que son dos galà xies nanes i podem saber on hi ha estrelles i on no.
Grà cies al superordinador MareNostrum podem fer cà lculs. La distà ncia està en una direcció i dues persones veuen els mateixos arbres de manera diferent. La terra gira al voltant del sol. Segons sigui al juliol o al desembre ho veiem tot a diferent distà ncia ja que ho veiem des de posicions diferents. Una estrella com més lluny, menys es mou i com més a prop, es mou més.
Les Hiades son el cúmul obert més proper al sistema solar i un dels cúmuls més estudiats dels existents i això és grà cies a Gaia. Fruit de la seva missió, observem el cel, mesurem, durant sis mesos escanegem el cel i els canvis que experimenta.
Ja fa 10 anys de la seva missió i coneixem la trajectòria de les estrelles: la estrella de Bernard és la que més es mou. El moviment de les estrelles omplen les orbites i en les constel·lacions, les línies es deformen, les orbites per la galà xia es dispersen i s'han descobert molts cúmuls. Sabem com va néixer la galà xia. Hi ha una bombolla local i el sol entra en la bombolla, sabem si el disc està deformat, hi ha un disc primet i un altre de gruixut, com es mouen, com és l'halo. Es veu el centre de la galà xia, cosa que al començament no es creia possible. Fins i tot trobem galà xies que han estat absorbides per la nostra. En el passat hi va haver un xoc de la nostra galà xia amb una altra més petita que es deia Gaia Enceladus, fet que va donar lloc al naixement de moltes estrelles.
Ara sabem com evolucionen les estrelles. Neixen i moren. També sabem quina estrella és més vella que altra i podem seguir una línia cronològica. Amb Gaia es pot observar el color de les estrelles. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 10 masses solars ha esgotat el seu combustible. Aquestes nanes blanques son juntament amb les vermelles les estrelles més abundants de l'Univers. Hi ha també nanes que no tenen prou massa per arribar a ser estrella.
Les estrelles canvien la lluentor, brillen més o menys. En alguna d'aquestes estrelles potser hi ha un planeta. Cada dia sabem més i descobrim asteroides. L'Oumuamua, per exemple, és un asteroide que no prové del sol, ve d'un altre lloc. Ha hagut explosions d'estrelles i ara podem veure les estrelles movent-se dins la galà xia; hi ha un pont que les uneix com els Núvols de Magallanes que son dues galà xies nanes: la gran és una nebulosa gegantina amb la taxa més alta de naixement d'estrelles mentre que la petita es troba una mica més lluny. Totes aquestes galà xies primigènies son un ajut per saber mesurar millor els forats negres.
Gaia ha complert ja 10 anys. En un principi es creia que només en duraria 5. Ara ja se li acaba el combustible. Quin és el seu cost?
700 milions d'euros més 200 milions fan uns 1000 milions d'euros
Una estrella de Gaia costa 50 cèntims
Si ho dividim entre tots costa 1,88 euros persona, o sigui 0,10 euros persona/any
Un 10% del cost ho aporta Espanya, però els contractes que rep Espanya a canvi arriben al 11,5%, és a dir, ja es recupera el cost i això que encara no sabem quin serà el retorn econòmic i tecnològic. Potser per cada euro gastat, retornin de 3 a 7 euros, amb la qual cosa no és despesa; és inversió.
El satèl·lit Gaia va ser llançat a l'espai el 19 de desembre de 2013, propulsat per una nau Soyuz, l'enlairament fou dut a terme des de la base de Kourou (Guaiana Francesa). En el camí allibera pes deixant anar parts que no necessita fins arribar al seu punt d'observació sense cap problema. Està dotat de dos potents telescopis que alimenten un sensor òptic, connectat a diversos instruments, oferint unes imatges increïbles.
Gaia és una missió europea però des de Barcelona. Agafa dades i les reparteix. També dissenya nous instruments. L'equip, format per 25 persones, va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona. Gaia ha fet realitat tots els efectes especials de Star Trek, cosa que semblava impossible, millorant, fins i tot, el seu catà leg.
Per qui vulgui saber més, pot veure els vídeos en YouTube: Gaia vídeo ub. edu
|
